Al fons de la tassa veig...
Aquesta conversa que transcric va tenir lloc fa dos dissabtes en un café vora del mar.
- No es mou res... encefalograma plano... cap canvi durant la setmana... camines sola, vas fent... en solitari, tu sola, sense ningú al costat, buscant...
- I dius que això és només per aquesta setmana que ve?
- Sí, sí, la previsió només és per una setmana. És així...
- Ja...
- Veus? no hi ha línies discontínues, ni regalims... la tassa ha quedat neta, només hi ha les taques uniformes de la vora de la tassa... i són totalment uniformes... Res! No et passarà res.
- ¿...?
I així va ser. I així segueix sent. Setmana rere setmana des de fa mesos i mesos.
Libellés : personnel
mijoté par Violette Moulin à 22:12
22 Comments:
Podria estar-me a reflexionar sobre què vol dir "que passi res o no", etc., però, si et dic "ànims", va bé? Petó.
Va bé, Albert. I tant! Petó.
Coi, per saber que la vida és avorrida no cal mirar el fons d'una tassa. És conya. Suposo que són etapes. De fet, hi ha un vident en una emisora de ràdio (el mago Félix) que fa setmanes i setmanes i més setmanes que diu que els crancs passem un mal moment. Paciència. Per cert, d'allò que hi ha pendent, encara no en sé res. Més paciència noia.
Realment no calia... Però de vegades a les noies ens agrada jugar a endevinadores i bruixes. Ja veus. I aquella tarda n'érem cinc. Després una altra ens va tirar les cartes i em va dir que el dia que jo vulgui (es veu que per ara no vull) tot em vindrà de cara i serà la bomba. Ja veus.
Esperarem que passi el mal moment.
Paciència la tinc tota. Don't worry. ;)
No ho entenc, jo no sóc cranc i estic igual....
I què fem tots per aquí a aquestes hores?? Vinga cap al llit!!
Xurri, que tu matines i jo també (el Paseante, no... que no el desperten ni els canons de Sant Medir!!).
Llavors potser cal fer alguna cosa més que seure mirant-se una tassa de cafè.
A vegades pot ser bo que no passi res i terrible que passin coses. Mira-t'ho així, dona! És allò de l'ampolla mig plena. Et sona?
Ànims! :)
Uf!! ara em preocuparé... jo no sóc cranc però estic com vosaltres... Crec que aquests dies estan sent uns dels més aborrits de tot el que porto d'any (és cert, només han passat dos mesos)
Molts ànims Violette, que passarà aviat, espero!
molts ànims, violette! diuen els que diuen coses que fins i tot quan no passa res passa alguna cosa...
Amb un trencat, veuràs la vida molt més cremosa.
Una vegada vaig anar amb unes amigues a tirar-me les cartes. (Imagina't la trobada, molta conya i una seriositat relativa) Em van dir tot de coses q em semblaven molt poc probables... i després han passat. A tot se li deu poder trobar explicació, si un vol, és clar. Així que ara em costarà molt de tornar-hi, perquè el que em diguessin m'ho creuria tot.
Ànims!! Vindran i viuràs moltes emocions!
Es millor que no passi res que no pas que et passin coses bastant dolentetes com m’he estant passant a mi. J a voldria jo aquesta tassa buida de cafè amb el seu missatge.
Una abraçada,
=;)
Acabo d'arribar i no sé ben bé de què va tot això, però pensa amb mentalitat d'ampolla mig plena, Violette. O és que fer un regal tan meravellós als sentits com anar al Palau de la Música a mitja setmana no és una cosa bona? -)
Ànims, bonica, vindran temps millors. Paraula de fada.
No ets invisible. T'ho ben asseguro. I d'això que dius que no passa res, jono sóc cranc i em sento una mica així, però els temps de calma relativa tampoc són dolents, només hem de saber treure'n el "suc", que en tenen encara que no ens ho sembli... He viscut temps plens de trasbalsos i una mica d'avorriment també s'agraeix...
Però d'invisible... res de res!
Sí clar, Jesús, si se’n té esma, sí. I si no, doncs tal dia farà un any.
Si és que no em queixo, Rita... només és una constatació ;)
Avorriment és la paraula, Ínia.
Tu tampoc expliques massa, eh?
:)
Totalment d’acord, Nimue. N’estic convençuda!
Tu estàs millor?
Besets.
Explica’m com és el trencat i ho provaré, Joan.
T’entenc perfectament, Alatrencada. Per cert... m’han dit que a Lleida n’hi una de genial que... t’hi animes...? :))
Un dia algú em va dir: un dia vindrà en que voldràs que tots els dies siguin iguals, que no hi hagi grans canvis... Ara l’entenc.
Una abraçada enorme, Jaka.
Si és que jo soc molt optimista, Fada. Però molt!! En tinc fama. Però va passar això i em va fer gràcia explicar-ho. Vindran temps diferents, espero. Paraula agafada!
D’això es tracta, de treure’n el suc, d’aprofitar l’avorriment per observar aquest món que ens ha tocat, fins que tornin temps plens de trasbalsos i vinguin no sabem d'on...
Encantada que em vegis, Gemma. Jo també et veig a tu. D’això se’n diu "feeling".
Vindran temps millors Violette... estic segura, ha de ser així... no ens podem quedar d'aquesta manera... petonets bonica.
Tu sobre tot, cuida't molt, Esther.
Jo estic bé, bonica.
Avorrida però bé.
Violette, Xurri, Paseante,...i el veí al club dels crancs. Esperant-les venir. Ànims, xiqueta.
No, no, Veí... la Xurri no és cranc, per molt que estigui "igual".
i si ens bebem la xocolata? potser passa gluna cosa mes!
Has dit... xocolata!? Porto dos dies aprofitant que fa més fred per fer-me'n una tassa sense remordiments.
Enregistrer un commentaire
Links to this post:
Créer un lien
<< Home