No ho puc evitar... digueu-me lloca...
Aquests són el "macarrons gold" de l'Antoni de Sant Pol...
...i aquests el "macarrons gold" del Cargol Iroquès (altrament anomenat Escargot Iroquois)
Sí, sí, digueu-me lloca... però constatar que els meus dilectes deixebles perpetren les receptes moulinianes m'omple d'orgull culinari i m'inflo de plaer... m'inflo tant que no podré sortir per la porta. Primer em van seguir amb la truita de boniatos, després amb la sopa catalana... i ara amb els macarrons (gold)! I el més bonic de tots és la manera com neixen les idees per cuinar aquests plats : una mica de música, una mica de broma, una petita provocació... i... et voilà! Mes sincères félicitations à tous les deux!!!!Libellés : cuisine, vous et moi
mijoté par Violette Moulin à 21:32
7 Comments:
Veig que tenim un punt de coincidència... "No ho puc evitar". Això sí, sóc un cuiner horrorós.
Oh, bé!! jo soc una dibuixant horrorosa i una cantant horrorosa... però horrorosa-horrorosa!!
He hagut de rebuscar per trobar el punt de coincidència... però l'he trobat! Sou doncs lector de "Les Liaisons Dangereuses"? És un dels llibres (juntament amb "Nana" i "Mme. Bovary") que més vegades he tingut el plaer de rellegir. Com ens deia el catedràtic José M. Valverde, "una persona que viva una mediana de 75 años, y que lea como yo leo, no tiene tiempo de leer todo lo interesante que está escrito... imagínense pues el tiempo que les queda para releer lo que más les gustó... que es uno de los mayores placeres del lector. Lean, señores, lean!!" (no és exacte, però anava per aquí).
osti tu, quina gana en aquestes hores de la nittttttttttttttttt (arggggg, mala tita, que vols que m'engreixi abans de Nadal, i després àmb els torrons i les neules i el cava i l'escudella i...i...i...) joque stic fent dietaaaaaaaarrrrg
Bonne nuit!
respecte a rellegir (soc un desastre, ho rellegeixo tot, així que imagina't el que em quedarà per llegir)
C'est domage!
mmm.... és que els teus plats fan molt bona pinta!
Fa dies que estic pensant preparar-ne algun per convidats. Què em recomanes per una cita romàntica? ;)
Doncs un plat fresc i compacte, és a dir, on no s'hagi de lluitar amb herbes que s'escapin dels llavis ni fils de formatge fos que s'allarguin entre la boca i la forquilla, inacabables... O sí, si hi ha prou confiança... llavors la comicitat de la situació acosta força els comensals.
Jo d'entrada faria una crema de verdures blanques (porros, un bulb de fonoll, nap, una patata petita, tot ofegat amb un fons d'oli i bullit amb brou, passat pel pimer, colat i afegint crema de llet, un rajolí de tamari i uns pinyons daurats a la paella per sobre).I de segon, un plat de pasta fresca farcida de verdures o bolets (tipus ravioli) amb alguna salsa lleugera (la pots comprar a La Pastaia dins del mercat de l’Abaceria (el de Travessera de Gràcia) i formatge parmesà en “virutes”. De postres, una macedònia de magranes (saps com es desgranen? tallant-les pel mig i picant-les amb el dors d'una cullera) mores, groselles, gerds (tot ho trobes a la Boqueria segur) i daus de poma cruixent. Rega la fruita amb algun aiguardent del país (sense passar-te) i una mica de sucre i deixa-ho reposar a la nevera. Quan ho treguis, remena amb compte i guarneix amb alguna fulla de menta.
No descartis alguna trufa de te verd per acompanyar el cafè, el te o els xupitos.
Què et sembla?
Violette, m'apunto la recepta, però això no té moltes calories? (crema + pasta)? digo yo, eh? nusé!
Amb el teu permís, me l'apunto i me la quedo.
Petonets.
Merci!
Ja t'explicaré com ha anat!
Enregistrer un commentaire
Links to this post:
Créer un lien
<< Home